La declaració de la renda, 2n capítol

Finalment, he aconseguit pasar de pantalla, i m'han atès! Ja ho diuen, que a la desena va la vençuda!!! El que m'ha atès, però, era una màquina, i no una persona. M'ha començat els tràmits per sol·licitar l'esborrany. Però jo no vull sol·licitar l'esborrany, perquè marxo a Tolosa diumenge i això ha d'estar resolt abans. Jo el que volia era saber què havia de fer per aconseguir l'esborrany que ja havia sol·licitat, si existeix, i si no, quines dades necessito per fer la declaració jo soleta (i com aconseguir-les). Però ja sabem que amb les màquines no es pot dialogar.

Exhaurida la via de trucar a l'Agència Tributària, he passat al pla b: Trucar al J, que és advocat i sap com funcionen aquestes coses. El J m'ha respost a la primera, tot i que era als jutjats, i m'ha atès en català :-) L'haurien de contractar a l'Agència Tributària, trobo. I m'ha explicat on havia d'anar a buscar l'esborrany, m'ha avisat que segurament no el tindrien, i m'ha dit quines dades havia de demanar i a on en cas que no el tinguessin. Una meravella. Els amics advocats són superútils per aquestes coses!!!

Així que me'n vaig cap a la meva delegació d'hisenda (me n'ha donat l'adreça, també. Si ja ho dic, que l'haurien de contractar!!!).

M'he preparat una bossa amb el kit bàsic gestions:
- Document d'identitat
- Paquet de tabac
- Paquet de xiclets (a la cua no es pot fumar)
- Ampolla d'aigua (espero que am mig litre m'arribi)
- Dues madalenes
- Paraigües per si es posa a ploure de camí (estrany costum adquirit a Tolosa)
- Jerseiet per si se'm fa de nit i refresca
- Apunts d'occità per passar el rato, que tinc examen el dia 13

Si a mitja nit no he donat senyals de vida, organitzeu un equip de socors, si us plau.