El cordó umbilical

Segons la wikipedia es (a la catalana no hi ha article), el cordó umbilical "es un tubo que une un embrión en vías de desarrollo o feto a su placenta. Contiene arterias principales y venas (las arterias umbilicales y vena umbilical) para el intercambio de sustancias nutritivas y sangre rica en oxígeno, entre el embrión y la placenta."

En el nostre món deliciosament civilitzat, el naixement és l'acte més salvatge que existeix. Durant el part, el nadó exerceix la màxima violència contra la mare que la majoria dels humans arribem a concebre: S'obre pas des de dintre seu peti qui peti, estripant el que faci falta. Que ningú digui que exagero, ja que sembla ser que cada any mor mig milió de dones durant l'embaràs o el part.

El procés acaba quan es talla el cordó umbilical.

Un cop nascut, la violència es relaxa, però només una mica, ja que el nadó passa a exercir una descarada tirania sobretot contra la mare. Nits sense dormir, mossegades als mugrons, plor incesant... Ara no és el moment d'intentar aclarir què porta una dona a acceptar això voluntàriament, el cas és que això és el que passa.

A mesura que la criatura creix, també va relaxant la tirania. De fet, aquesta relaxació va en paral·lel amb l'adquisició de més i més autonomia, de manera que tant una cosa com l'altra van relacionades amb la maduresa de l'infant: com més madur, més autònom, i menys tirà.

Però digueu-ne síndrome d'Estocolm o com vulgueu, que el cas és que moltes mares, viuen amb dolor aquesta relaxació de la tirania per part dels seus fills. I s'ofereixen a donar-los tuppers amb menjar, a planxar-los les camises, a cuidar-los quan estan malalts... en lloc de gaudir de la nova llibertat, es desviuen per seguir sent les seves serventes! La manera suau de dir-ho és que intenten allargar el cordor umbilical.

I els fills ho permetem, en major o en menor grau. Alguns per vagància extrema, d'altres fins i tot per fer feliç la mare. Però cal recordar que a vegades el cordó umbilicat s'entortolliga al voltant del coll nadó.

Els viatges en tren

Ets a l'andana i finalment arriba el tren. Obre les portes davant teu, et deixa pujar. immediatament comença a sonar el xiulet que avisa que està a punt de marxar. I només et dóna uns segons per decidir si vols agafar-lo o prefereixes deixar-lo passar.



El problema de la vida és que és massa real.